miércoles, 3 de marzo de 2010
Sant Medir,la festa de Grácia del caramels
22:53 | 
Publicado por
Xadelmar
El 1830, un forner i pastisser de Gràcia però fill de Sant Cugat, anomenat Josep Vidal i Granés, va caure greument malalt.L'home tenia una gran devoció a Sant Medir, i coneixia la seva història, i va prometre al Sant que si es curava, aniria en pelegrinatge fins a l'ermita muntant un ase i faria tot el possible perquè tots a la vila se n'assabentés i també li tinguessin gran devoció. El cas és que el forner es va curar, i quan va arribar el tres de març, que és la festa de Sant Medir, es va disposar a complir la promesa.
Fer la peregrinació era cosa fàcil: al final, l'ermita de Sant Medir era a poques hores de camí de la vila de Gràcia, i el forner vivia a Gran de Gràcia. El que semblava més complicat era trobar la manera que tots en el poble s'assabentés.
I pensa que pensa, el forner va trobar una manera molt original: va omplir tot un sac amb els caramels que ell mateix preparava a l'obrador i, a mesura que anava recorrent els carrers de Gràcia sobre l'ase, els anava repartint entre la gent.
Com és natural, tota la vila en va plena, d'aquell original romiatge, i tothom va saber la història del sant i la de la curació del forner.
A l'any següent, el forner va repetir la romeria fins l'ermita, però aquesta vegada se li van afegir els seus parents i amics, tots amb cavalls i ases. Van tenir la bona idea d'incorporar música mitjançant un gaita, una cornamusa i un tambor que tocaven dos músics i que van fer sonar al llarg del camí, i que, com era lògic, despertava la curiositat de tots aquells vianants que encara desconeixien la gesta d'agraïment del forner. I, per mantenir el costum, tots van agafar caramels per repartir entre els de Gràcia.
Cada vegada hi havia més gent que, el dia tres de març, anava a la romeria a l'ermita, de la mateixa manera que cada vegada hi havia més gent que esperava als carrers el pas dels romeus per agafar caramels.
La gent de Gràcia que participava en el romiatge i en el llançament de caramels va començar a reunir-se en grups a mesura que passaven els anys des del segle XIX, grups que desfilaven sota les seves ensenyes i els seus pendons i anaven a l'ermita per beneir-los anualment davant el sant durant la missa.
El pastisser Vidal tenia l'establiment en un punt del carrer Gran de Gràcia on hi havia un cinematògraf, més tard es va traslladar al capdavant, on encara subsisteix la pastisseria.
Fins ara, en record d'haver estat antic amo de l'establiment qui va fundar la festa, cada any, el dia d'avui, els propietaris de la pastisseria treien al balcó la bandera de la primera penya.
La romeria i la festa
Les colles modernes, en passar per davant, la saludaven respectuosament, com un gest d'homenatge a l'inventor de la romeria. Per poder saludar la bandera els grups, fossin de la barriada que fossin i fessin la ruta que fessin, passaven, obligadament, pel carrer Major.
Però a part del pelegrinatge que es va iniciar a Gràcia, cal dir que la romeria a l'ermita es va iniciar realment des del principi pels habitants de Sant Cugat del Vallès, des el 1804 per la germandat de Sant Medir, però, és clar, sense el mateix protagonisme i fama amb que van protagonitzar els grups de Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, Sants i Horta.
La desfilada de colles del 3 de març
I així, fins avui, quan tota la vila de Gràcia i alguns altres barcelonins surten al carrer per Sant Medir per repartir o recollir els milers de quilos de caramels que volen per l'aire en la festa. Així mateix, Sant Medir té feina en rebre i beneir a tots els grups existents que vénen a visitar la seva ermita cada tres de març.
Generalment, els grups de Sant Medir paguen, durant tot l'any, un petit tant cada setmana, per reunir-se sense esforç-la suma fixada com a quota per comprar els caramels. Van ser presidides per diversos genets, que cavalquen cavalls molt ben guarnits i amb alguns carregats de cascavells. El líder del grup porta la bandera insígnia de l'entitat, ajudat per dos cordoncillo a cavall un a cada costat. Segueixen uns quants genets més, segons la importància del grup.
Les dones (encara que hi ha algunes que opten pel cavall) i els que no saben muntar van en cotxes i camions descoberts, enramats i engalanats de flors. Al seu pas tiren confits a la gent dels balcons que els aclama, ia la multitud que s'amunteguen per veure'ls passar. Segons la seva importància, els grups van acompanyats d'una o més bandes de música.
Un dels números capitals de la romeria és el menjar, que la majoria de grups fan en un restaurant, a manera de gran dinar.
La majoria dels romeus, més que per devoció al sant, van a la trobada pel goig de lluïment durant les llargues passades i cercaviles i per la satisfacció de fer un bon àpat.
Tant és així que són moltes les colles que no arriben a anar fins a l'ermita i que no passen de Vista Rica, des d'on pugen fins al cim del Tibidabo a fer el menjar. A la tornada, a la plaça dels Josepets hi ha grups que els esperen, gent llogada que, proveïda de destrals de vent s'afegeix a la comitiva, per tal d'il • luminar la penya al seu pas per la llarga ruta que forma la cercavila, la qual , abans de dissoldre's sempre se sol fer, i constitueix una de les parts més importants de la festa.
Un detall anecdòtic és que de tant en tant-sobretot si s'està en període electoral-algun polític (majoritàriament del consistori barceloní) visita la desfilada ajudant a llençar caramels des d'un carruatge. També en els darrers anys la Guàrdia Urbana de Barcelona ha afegit la seva guàrdia de gala muntada a cavall per escortar els carruatges i els grups, el que contribueix a enaltir el caràcter oficial de la festa.
Fer la peregrinació era cosa fàcil: al final, l'ermita de Sant Medir era a poques hores de camí de la vila de Gràcia, i el forner vivia a Gran de Gràcia. El que semblava més complicat era trobar la manera que tots en el poble s'assabentés.
I pensa que pensa, el forner va trobar una manera molt original: va omplir tot un sac amb els caramels que ell mateix preparava a l'obrador i, a mesura que anava recorrent els carrers de Gràcia sobre l'ase, els anava repartint entre la gent.
Com és natural, tota la vila en va plena, d'aquell original romiatge, i tothom va saber la història del sant i la de la curació del forner.
A l'any següent, el forner va repetir la romeria fins l'ermita, però aquesta vegada se li van afegir els seus parents i amics, tots amb cavalls i ases. Van tenir la bona idea d'incorporar música mitjançant un gaita, una cornamusa i un tambor que tocaven dos músics i que van fer sonar al llarg del camí, i que, com era lògic, despertava la curiositat de tots aquells vianants que encara desconeixien la gesta d'agraïment del forner. I, per mantenir el costum, tots van agafar caramels per repartir entre els de Gràcia.
Cada vegada hi havia més gent que, el dia tres de març, anava a la romeria a l'ermita, de la mateixa manera que cada vegada hi havia més gent que esperava als carrers el pas dels romeus per agafar caramels.
La gent de Gràcia que participava en el romiatge i en el llançament de caramels va començar a reunir-se en grups a mesura que passaven els anys des del segle XIX, grups que desfilaven sota les seves ensenyes i els seus pendons i anaven a l'ermita per beneir-los anualment davant el sant durant la missa.
El pastisser Vidal tenia l'establiment en un punt del carrer Gran de Gràcia on hi havia un cinematògraf, més tard es va traslladar al capdavant, on encara subsisteix la pastisseria.
Fins ara, en record d'haver estat antic amo de l'establiment qui va fundar la festa, cada any, el dia d'avui, els propietaris de la pastisseria treien al balcó la bandera de la primera penya.
La romeria i la festa
Les colles modernes, en passar per davant, la saludaven respectuosament, com un gest d'homenatge a l'inventor de la romeria. Per poder saludar la bandera els grups, fossin de la barriada que fossin i fessin la ruta que fessin, passaven, obligadament, pel carrer Major.
Però a part del pelegrinatge que es va iniciar a Gràcia, cal dir que la romeria a l'ermita es va iniciar realment des del principi pels habitants de Sant Cugat del Vallès, des el 1804 per la germandat de Sant Medir, però, és clar, sense el mateix protagonisme i fama amb que van protagonitzar els grups de Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, Sants i Horta.
La desfilada de colles del 3 de març
I així, fins avui, quan tota la vila de Gràcia i alguns altres barcelonins surten al carrer per Sant Medir per repartir o recollir els milers de quilos de caramels que volen per l'aire en la festa. Així mateix, Sant Medir té feina en rebre i beneir a tots els grups existents que vénen a visitar la seva ermita cada tres de març.
Generalment, els grups de Sant Medir paguen, durant tot l'any, un petit tant cada setmana, per reunir-se sense esforç-la suma fixada com a quota per comprar els caramels. Van ser presidides per diversos genets, que cavalquen cavalls molt ben guarnits i amb alguns carregats de cascavells. El líder del grup porta la bandera insígnia de l'entitat, ajudat per dos cordoncillo a cavall un a cada costat. Segueixen uns quants genets més, segons la importància del grup.
Les dones (encara que hi ha algunes que opten pel cavall) i els que no saben muntar van en cotxes i camions descoberts, enramats i engalanats de flors. Al seu pas tiren confits a la gent dels balcons que els aclama, ia la multitud que s'amunteguen per veure'ls passar. Segons la seva importància, els grups van acompanyats d'una o més bandes de música.
Un dels números capitals de la romeria és el menjar, que la majoria de grups fan en un restaurant, a manera de gran dinar.
La majoria dels romeus, més que per devoció al sant, van a la trobada pel goig de lluïment durant les llargues passades i cercaviles i per la satisfacció de fer un bon àpat.
Tant és així que són moltes les colles que no arriben a anar fins a l'ermita i que no passen de Vista Rica, des d'on pugen fins al cim del Tibidabo a fer el menjar. A la tornada, a la plaça dels Josepets hi ha grups que els esperen, gent llogada que, proveïda de destrals de vent s'afegeix a la comitiva, per tal d'il • luminar la penya al seu pas per la llarga ruta que forma la cercavila, la qual , abans de dissoldre's sempre se sol fer, i constitueix una de les parts més importants de la festa.
Un detall anecdòtic és que de tant en tant-sobretot si s'està en període electoral-algun polític (majoritàriament del consistori barceloní) visita la desfilada ajudant a llençar caramels des d'un carruatge. També en els darrers anys la Guàrdia Urbana de Barcelona ha afegit la seva guàrdia de gala muntada a cavall per escortar els carruatges i els grups, el que contribueix a enaltir el caràcter oficial de la festa.
Etiquetas:
Sant Medir
